Pictografia: un llenguatge visual que no necessita paraules
La pictografia es va originar a les parets rocoses de coves i abrics a l’aire lliure durant el Paleolític superior, molt abans de l’aparició de l’escriptura. Per comunicar-se, els humans prehistòrics van utilitzar símbols icònics que representaven idees, sentiments, esdeveniments i objectes mitjançant imatges plenes de significat.
La pictografia es va convertir així en un sistema de comunicació visual basat en pictogrames. Des d’una perspectiva semiòtica, el pictograma es defineix com un símbol que transmet un concepte o una informació mitjançant una representació gràfica fàcilment reconeixible.
Amb el pas del temps, els pictogrames han evolucionat per adaptar-se a nous contextos i necessitats. Avui continuen utilitzant-se com a forma d’expressió artística i formen part de sistemes d’orientació, senyalització, informació pública i identitat visual.
Pioners i referents que expliquen el món amb pictogrames
El creador del sistema ISOTYPE no era artista gràfic. Otto Neurath era economista, sociòleg i filòsof austríac. El seu objectiu era resoldre un problema molt concret: fer comprensibles dades econòmiques, socials i estadístiques per a qualsevol ciutadà, independentment del seu nivell educatiu o del seu idioma.
Otto Neurath coneixia el contingut, però no era especialista en representació visual. L’any 1925 va començar a formar un equip juntament amb Gerd Arntz, artista gràfic i dissenyador de pictogrames, i Marie Neurath, matemàtica i pedagoga.
Aquest treball va donar lloc a l’ISOTYPE —International System of Typographic Picture Education—, presentat oficialment l’any 1935. ISOTYPE no era simplement una col·lecció de pictogrames, sinó el primer sistema estructurat de comunicació visual universal.
Més enllà de la seva funció informativa, els pictogrames s’han convertit en un recurs artístic polifacètic.
Un exemple destacat és Yang Liu, dissenyadora i il·lustradora coneguda per les seves publicacions amb Taschen. Anomenada la «reina dels pictogrames», utilitza pictogrames minimalistes per fer una crítica social sobre les diferències culturals, els hàbits i els comportaments quotidians de la societat actual.
Les possibilitats creatives dels pictogrames són pràcticament il·limitades. El seu ús s’estén a l’art, la il·lustració, el disseny editorial, la comunicació visual i les intervencions urbanes.
Hi ha projectes que exploren la diversitat gràfica dels pictogrames utilitzats en la senyalització pública. Un exemple és WALKING MEN WORLDWIDE, un recorregut visual per ciutats d’arreu del món a través dels seus pictogrames de vianants.
De la mateixa manera, en diferents ciutats del món es poden trobar intervencions que reinterpreten senyals de trànsit i altres símbols urbans, transformant elements quotidians en art urbà.
Pictogrames en l’esport
Els pictogrames dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936, tot i que van ser els primers que es van utilitzar de manera sistemàtica en el context esportiu, no van ser els més coneguts. El veritable punt d’inflexió va arribar amb els Jocs Olímpics de Tòquio de 1964, on es va introduir un sistema de pictogrames a gran escala.
La consolidació del llenguatge pictogràfic modern es va produir als Jocs Olímpics de Múnic de 1972 de la mà del dissenyador Otl Aicher. La seva sèrie de figures de cos sencer i en angles de 45° i 90° va establir les bases de molts dels pictogrames que reconeixem actualment.
L’any 2018, Eurosport va encarregar a l’agència londinenca DixonBaxi el desenvolupament de la identitat visual de Home of Cycling, el sistema gràfic que va unificar tota la seva cobertura ciclista, incloent-hi el Tour de França, el Giro d’Itàlia, La Vuelta a Espanya i més d’un centenar de competicions internacionals.
Com a part d’aquest sistema de comunicació visual, l’agència va dissenyar una àmplia col·lecció de pictogrames destinats principalment a les retransmissions televisives i a les plataformes digitals, adaptant-los als nous mitjans de comunicació.
Pictogrames en projectes comercials
El llenguatge visual continua evolucionant i és present en diferents àmbits, com ara els projectes comercials. A continuació, es presenten alguns exemples representatius de la seva aplicació.
Pictogrames del Museu del Prado
El sistema de senyalització i orientació —wayfinding— del Museu del Prado, a Madrid, dissenyat per Signes, incorpora una col·lecció exclusiva de pictogrames inspirada en l’arquitectura de l’edifici. Les seves formes, proporcions i trets característics es van reinterpretar gràficament per crear una col·lecció que reforça la identitat del museu.
Google Material Icons
Google va desenvolupar un sistema de milers d’icones i pictogrames seguint un mateix llenguatge visual per a Android, Chrome, Maps, Gmail i la resta del seu ecosistema. És un dels exemples més influents de creació d’un llenguatge pictogràfic coherent aplicat a productes digitals.
Pictogrames [gairebé] tan famosos com els seus logotips
Són reconeixibles les marques sense anomenar-les?
Els creatius de We Are Dorothy van decidir comprovar-ho. Per fer-ho, van desenvolupar un projecte sobre pictogrames basats en logotips de marques molt conegudes.
A les fotografies podem reconèixer fàcilment els pictogrames de marques famoses sense anomenar-les. Ni tan sols hi apareix el seu logotip o la seva tipografia. Tot i així, som capaços d’identificar-les gairebé immediatament.
Aquest exercici demostra l’enorme poder de comunicació que té un pictograma ben dissenyat.
Símbols pictòrics vs. pictogrames
Els pictogrames es poden dissenyar lliurement amb finalitats artístiques, informatives o comercials. Tanmateix, quan el seu disseny, forma, color i significat estan regulats per una norma tècnica, s’anomenen símbols pictòrics.
El seu objectiu principal és garantir que un mateix missatge sigui comprès de manera immediata i universal, independentment de l’idioma o del país.
En l’àmbit de la senyalització d’emergència, la utilització dels símbols normalitzats de la norma ISO 7010 no només afavoreix una comunicació universal, sinó que constitueix un requisit normatiu a la majoria de països. La seva aplicació garanteix que les persones puguin identificar ràpidament les rutes d’evacuació, els equips de protecció contra incendis i les actuacions que han de dur a terme en cas d’emergència.
Posts relacionats que et recomanem:
🏣 Senyalització de marca pròpia: la identitat corporativa més enllà del logotip
✨ Rètols lluminosos: de l’estètica retro del neó a la il·luminació LED
