Afegir més senyals no resol els problemes d’orientació.
Els senyals són un element físic de comunicació. Contenen informació, però, per si sols, no garanteixen que les persones arribin al seu destí. Sense una estratègia basada en les necessitats dels usuaris i en els objectius de l’organització, fins i tot els espais amb una gran quantitat de senyalització poden resultar confusos.
Descobreix per què les persones es perden en edificis plens de senyals i com evitar-ho per garantir una orientació intuïtiva, fluida i autònoma.
Senyalització confusa: errors que dificulten l’orientació dels usuaris
1. Dissenyar senyals sense una estratègia prèvia
És probablement l’error més freqüent i el més perjudicial.
La fase estratègica del wayfinding o orientació espacial consisteix a analitzar l’espai i el seu entorn, els usuaris i les seves necessitats, els diferents recorreguts i els objectius de l’organització.
La comprensió d’aquests factors permet establir un sistema d’orientació coherent i centrat en l’usuari abans de dissenyar qualsevol element físic.
2. Pensar en els senyals abans que en els recorreguts: punts de decisió
La senyalització no s’ha de col·locar allà on resulta més còmode o estètic, sinó allà on ajuda les persones a prendre decisions.
Dissenyar els senyals abans de comprendre els recorreguts dels usuaris acostuma a donar lloc a sistemes poc intuïtius, en què la informació arriba massa aviat, massa tard o passa desapercebuda.
Els punts de decisió són aquells llocs on l’usuari necessita prendre una decisió.
Al Hospital del Mar, el sistema de senyalització s’ha distribuït tenint en compte aquests punts clau per ajudar les persones a escollir el recorregut adequat en funció del seu destí.
3. Dissenyar només per a l’arquitectura i no per a les persones
Un hospital, un hotel, un aeroport o una oficina tenen usuaris molt diferents. A més, en qualsevol d’aquests espais, el visitant ocasional necessita una informació diferent de la d’un empleat habitual.
Si els senyals no s’adapten al grau de familiaritat dels usuaris amb l’espai, la informació resulta insuficient per a uns i excessiva per a d’altres.
4. Incloure en un senyal massa informació o dades innecessàries
Moltes organitzacions creuen que afegir més informació resoldrà els problemes d’orientació. Ben al contrari, incorporar més senyals en un punt de decisió conflictiu provoca una sobrecàrrega cognitiva i dificulta la presa de decisions ràpides.
Identificar quina informació necessita realment l’usuari permet simplificar el missatge, millorar-ne la comprensió i resoldre els problemes d’orientació amb més eficàcia
5. Descuidar la senyalització d’emergència
Sovint es manté durant anys sense revisar els canvis de distribució, d’usos o de normativa. Revisar la senyalització d’emergència contribueix a millorar la seguretat, ajuda a actuar amb eficàcia en situacions crítiques i garanteix el compliment de la normativa.
👉 Article recomanat: Senyalització d’emergència: checklist actualitzada per complir la normativa.
6. No actualitzar la senyalització quan canvia l’espai
Els edificis evolucionen constantment: nous serveis, canvis de departaments, reformes o nous accessos transformen la manera com les persones els utilitzen.
Aquesta evolució comporta canvis significatius en les necessitats i en la diversitat dels usuaris. Un exemple són els estadis de futbol i la seva transformació en espais multifuncionals d’entreteniment. Aquests nous venues requereixen sistemes de wayfinding personalitzats, capaços de donar resposta a públics molt diversos, des d’assistents a concerts fins a periodistes, convidats d’esdeveniments corporatius o usuaris d’experiències hospitality.
7. No tener en cuenta la accesibilidad
Un sistema de senyalització veritablement accessible ha de donar resposta a les necessitats d’usuaris molt diversos, tenint en compte aspectes com la llegibilitat, el contrast, la ubicació dels senyals o els sistemes tàctils.
8. Considerar la senyalització com un element aliè a l’arquitectura
La senyalització forma part de l’experiència espacial.
Quan s’incorpora sense criteri arquitectònic, pot trencar l’estètica del projecte i provocar una pèrdua de qualitat percebuda.
9. Descuidar la coherència amb la marca
Els materials, els colors, les tipografies i el llenguatge visual contribueixen a reforçar la identitat de marca.
Un sistema alineat amb la marca defineix la seva personalitat, millora l’experiència de l’usuari i contribueix a fer que l’entorn sigui més recognoscible i memorable.
Port Adriano (Mallorca), dissenyat per Philippe Starck, és un dels ports esportius més moderns de la Mediterrània. El projecte de senyalització, seleccionat als Premis ADG Laus 2026, s’integra amb naturalitat en l’espai, respectant els materials, l’escala i el llenguatge visual de l’arquitectura.
La combinació de materials i de diferents tècniques de producció ens va permetre recrear l’estètica de materials constructius sense necessitat d’utilitzar-los. El resultat és una integració harmoniosa amb la identitat de WPP La Matriz Campus, a Madrid.
10. Pensar que un mateix model de senyalització serveix per a qualsevol edifici
Cada espai té necessitats específiques.
No existeixen solucions universals per a hospitals, hotels, oficines, centres comercials o recintes esportius.
De la mateixa manera, no tots els espais necessiten un sistema de Wayfinding Design.
Com saber si un espai necessita un sistema de wayfinding
Un sistema de Wayfinding es pot dissenyar i implementar en qualsevol espai, independentment de les seves dimensions. Tot i això, és especialment recomanable quan es dona alguna de les situacions següents:
- Vols oferir una experiència d’usuari més intuïtiva i memorable.
- Vols reduir les consultes al personal i millorar l’eficiència operativa.
- La seguretat de les persones és una prioritat.
- Vols reduir les consultes al personal i millorar l’eficiència operativa.
- Vols reforçar la identitat de marca a través de l’experiència de l’espai.
- L’edifici o conjunt arquitectònic és complex i presenta múltiples recorreguts o punts de decisió.
- Hi conviuen perfils d’usuari molt diversos, amb necessitats diferents.
- L’afluència de persones és elevada i constant, fins i tot en horari nocturn, com passa als hospitals.
- L’espai evoluciona amb freqüència: nous serveis, reformes, canvis d’ús o ampliacions.
- Hi ha senyalització, però els usuaris continuen desorientant-se o preguntant com arribar al seu destí.
Si t’identifiques amb diversos d’aquests punts, és probable que la teva organització necessiti una estratègia d’orientació. Contacta amb el nostre equip i explica’ns el teu projecte.
