En moltes ocasions, els termes Wayfinding , Wayfinding design i Wayfinding system s’utilitzen com a sinònims. Tot i això, encara que fan referència a la relació lògica entre els diferents nivells d’un mateix procés, no són el mateix.
En un projecte de senyalització, diferenciar entre aquests tres conceptes ajuda a entendre quins problemes dorientació existeixen, definir labast del sistema integral i amb quines eines resoldre.
Una distinció clau per entendre i diferenciar conceptes
En la seva obra, Arthur & Passini ja advertien de la confusió entre signage i wayfinding . Una forma clara i sintetitzada d’interpretar-ne el plantejament és definir els tres conceptes relacionats de la manera següent:
- Wayfinding : és una activitat humana (Passini, 1977).
- Wayfinding design : és una disciplina (Arthur & Passini, 1992, 1996).
- Wayfinding system : és el conjunt d’eines i intervencions ( first named as such by Arthur & Passini in 1992 ).
Si situem aquests conceptes dins del procés complet d’orientació, podem dir que el Wayfinding és l’activitat de resolució espacial de problemes (el que fan les persones), el Wayfinding Design és l’estratègia dissenyada pels professionals per facilitar aquesta activitat, i el Wayfinding system és el que finalment s’implementa a l’espai.
Wayfinding: l’activitat humana
El concepte de Wayfinding es va desenvolupar a finals dels anys setanta per R. Passini. Passini amplia i redefineix el concepte d’“orientació espacial”, emmarcant-lo dins un procés cognitiu més ampli.
Segons Arthur i Passini, el Wayfinding es defineix com la resolució espacial de problemes , que comprèn tres processos mentals: processament d’informació, presa de decisions i execució de decisions. És el que passa a la nostra ment quan interactuem amb l’espai.
Quan recorrem un lloc, conegut o desconegut, s’activen gairebé de manera automàtica tres preguntes bàsiques:
- On estic?
- A on vull anar?
- Com puc arribar-hi?
Aclarir aquestes incògnites és el que es coneix com Wayfinding , i comprèn el conjunt d’accions mentals i físiques que realitzem quan:
- ens situem,
- prenem decisions,
- confirmem que anem bé,
- i corregim si alguna cosa falla.
El wayfinding passa a la ment de l’usuari, no al senyal.
Wayfinding Design: la disciplina
El propòsit del Wayfinding Design és dissenyar recorreguts que facilitin la resolució espacial de problemes mitjançant l’anàlisi de les necessitats de les persones, la planificació del comportament i el disseny de solucions adaptades a la seva capacitat de comprensió, així com el disseny d’eines efectives per donar-los suport durant la presa de decisions.
Arthur & Passini introdueixen aquest concepte per referir-se al treball professional que dissenya entorns comprensibles per a totes les persones que els recorren, tenint en compte com s’orienten i es prenen decisions a l’espai.
El wayfinding design és una disciplina que, alhora, integra moltes altres disciplines heterogènies, com ara el disseny gràfic, l’enginyeria, l’arquitectura, l’urbanisme, l’interiorisme o el disseny industrial.
Des de l’experiència específica de cada disciplina, es construeix el sistema de wayfinding a través de diferents fases, treballant de manera coordinada, on cada disciplina fa la seva aportació en simbiosi amb la resta. Aquesta etapa és crítica perquè lexperiència dorientació de lusuari sigui clara, fluida i completa.
No es dissenyen senyals, es dissenyen decisions.
Wayfinding System: el sistema
El wayfinding system és el resultat perceptible del procés de disseny.
Arthur & Passini utilitzen aquest terme per descriure el conjunt coordinat d’eines i intervencions que s’implanten a l’entorn per donar suport a l’orientació.
Un sistema de wayfinding pot incloure:
- senyals direccionals, identificatius i normatius,
- nomenclatura i numeració coherent,
- mapes i esquemes “vostè és aquí”,
- codis de color i zonificació,
- fites espacials,
- solucions d’accessibilitat,
- i, avui dia, també capes digitals quan aporten valor.
La clau no és cada element per separat. Un senyal aïllat no constitueix per si mateix un sistema integral de senyalització si no forma part d‟una estratègia global d‟orientació.
Col·locar només senyals, per ell mateix, no crea un sistema integral d’orientació.
En edificis complexos, el wayfinding design i el wayfinding system són parts interdependents que treballen de manera conjunta per garantir que una persona pugui completar el recorregut cap a la seva destinació amb èxit. Facilitar l‟activitat de Wayfinding té avantatges funcionals: autonomia, reducció de l‟estrès i millora de l‟experiència d‟ús de l‟espai.
A més de ser un servei públic essencial en entorns com a hospitals, el seu impacte econòmic i operatiu també és significatiu.
